Credits : (
visit link)
"El títol oficial de la Catedral de Tarragona és el de Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, i està dedicada a santa Tecla.
El 3 d'abril de 1905 va ser declarada Monument Nacional. És també Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)
La Catedral s’aixeca al lloc més elevat de la ciutat, aproximadament en el mateix emplaçament on hi havia hagut un temple romà dedicat a l’emperador August (19 dC) i una gran plaça porticada que l’envoltava, que formaven part del conjunt de construccions de la ciutat de Tàrraco, capital de la Provincia Tarraconense de des de l’any 27 aC. La cristianització de la ciutat es va iniciar en el segle I. Segons una venerable tradició basada en l’epístola de sant Pau als Romans (15,24), l’apòstol hauria visitat Hispània i hauria predicat a Tàrraco. Aquest seria el germen de l’arrelament del cristianisme a la ciutat, que ja estava plenament consolidat l’any 259, en què foren martiritzats a l’amfiteatre el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.
Al llarg dels segles IV i V l’Església de Tarragona estava ben organitzada. L’any 475 els visigots van ocupar la ciutat i es va iniciar un període esplendorós pel que fa a la vida eclesiàstica. Damunt de les antigues estructures del gran temple d’època imperial s’hauria construït una catedral visigòtica, que hauria pervingut fins a la incursió islàmica, l’any causa de la invasió el bisbe de Tarragona es va veure obligat a abandonar la seva seu.
Durant alguns segles la ciutat restà pràcticament abandonada, fins que al final del segle XI, l’any 1091, el papa Urbà II nomenà el bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçanès, arquebisbe de Tarragona. Llavors es va endegar la restauració de la seu i la repoblació de la ciutat i del Camp de Tarragona. No va ser fins al 1154 que s’hi va instal·lar permanentment un arquebisbe a la ciutat, Bernat Tort, que va fundar el capítol catedralici, constituït per canonges regulars de l’orde de Sant Agustí, els quals aprofitaren les antigues estructures romanes, on van edificar una fortalesa per a defensar-se de les incursions sarraïnes.
Quan Ramon Berenguer III l'any 1118 va reconquerir la ciutat als musulmans, la va cedir a l'arquebisbe Oleguer per la seva repoblació, i el 1154 els primers canonges sota l'orde de Sant Agustí es van establir en unes dependències en la part on avui hi ha el claustre, aprofitant construccions romanes de l'antiga Tàrraco, a la part més alta de la ciutat.
Segons Puig i Cadafalch, el plànol de les catedrals de Lleida i Tarragona respon a un tipus força estès sobretot a la França septentrional (Normandia) i bàsicament lligada als monjos benedictins, amb característiques de grans absis i un creuer de grans dimensions. El Cister va aportar a més a més les solucions tecnològiques per la sustentació dels edificis com l'arc ogival o la volta de creueria, així aquestes dues catedrals presenten la combinació de l'arquitectura romànica amb elements gòtics.
Amb l'ànim d'engrandir-la, es comencen a rebre donacions per la construcció d'una nova catedral cap als anys 1170. En aquest any el bisbe Hug de Cervelló va destinar part del seu testament per l'obra. Va continuar beneficiant-se de més donacions per part de bisbes i reis com Alfons el Cast i Pere el Cerimoniós.
Sota el manament del bisbe Berenguer de Vilademuls el 1184 l'absis estava acabat. Amb el bisbe Aspàreg de la Barca (1215-1234) es va obrir al culte la part de la capçalera. El 1250 Pere d'Albalat va encarregar la construcció del cimbori al mestre d'obres Bernat i l'any 1277, aproximadament un segle després del començament de l'obra, es va encarregar la realització de la porta principal al mestre Bartomeu de Girona. Tanmateix el timpà i la resta dels apòstols i profetes esculpits són deguts a Jaume Cascalls i el seu taller (Jordi de Déu) durant els anys 1375.
L'any 1305 el bisbe Roderic Tello es va fer el càrrec del pagament del penúltim tram de la nau central i l'arquebisbe Joan d'Aragó i d'Anjou fill de Jaume el Just, al juny de l'any 1331 va consagrar la nova catedral.
Tanmateix, com era habitual a la construcció de les catedrals, les obres van continuar entre els segles XIV i XVIII amb construccions a l'interior i a les dependències del claustre de capelles en els estils gòtic, renaixentista i barroc.
Les obres de restauració i conservació s'han portat a terme entre els anys 1999 i 2001 pels arquitectes Joan Figuerola i Joan Gavaldà, així com posteriors campanyes d'excavacions arqueològiques i restauració de capelles. Després d'una prospecció geofísica al subsòl de la catedral, l'any 2007, es van trobar indicis que a sota hi ha el temple romà dedicat a August (63 aC - 19 dC) sota la nau central. Ja hi havia notícies d'aquest temple per les monedes a les emissions realitzades en l'època de Tiberi on hi ha referències a la divinitat d'August i mostren un temple, amb columnes frontals, que es va construir en el seu honor, com es creu que té el descobert:
Sesterci de Tàrraco posterior 15 dC
Dupondi de Tàrraco posterior 21-22 dC
As d'Emèrita 14-37 dC
A principis de juny del 2010 s'iniciaren les obres de restauració, en dues fases i amb una inversió de 2,8 milions d'euros:
Primera actuació (juny del 2010 - 2011). Restauració dels paraments de la volta i els murs, i la seva neteja i consolidació. Posteriorment, es faran els treballs de recuperació i consolidació de les pintures murals i les policromies situades a zones puntuals de murs, voltes, nervis i capitells, així com es restauraran el cadirat del cor, tretze capelles, un sepulcre i diversos murs del tancament de l'església.
Segona actuació (2012). Seran obres destinades a resoldre els problemes amb les instal·lacions elèctriques, contra incendis i de control d'humitats, així com amb la substitució del paviment."
Credits : (
visit link)
"The Cathedral of Tarragona is a Roman Catholic church in Tarragona, Catalonia, Spain. The edifice is located in a site previously occupied by a Roman temple dating to the time of Tiberius, a Visigothic cathedral, and a Moorish mosque. It was declared a national monument in 1905.
History
There is little information about the origins of the church. A chapter is known to have existed in Tarragona in the late 11th century, but the current edifice was built only from 1154 by order of archbishop Bernat Tort, according to the Augustinian rule, to be entrusted to monks from the monastery of St. Rufus in Avignon.
Plan of the church.
The original, early-12th-century cathedral had perhaps a single nave and a large apse, and was in Romanesque architectural style. At the time attention was posed to defensive elements, such as the massive bell tower, annexed to the sacristy. A new project was launched in 1195, changing the church's plan to a basilica one, adding two aisles and a transept with four new secondary apses, covered by cross vaults in Gothic style. The construction benefited of donations from bishops and kings Alfons II and Peter IV of Aragon.
Part of the new edifice was opened to worship under bishop Aspàreg de la Barca (1215–1234). In 1250 Pere d'Albalat ordered the construction of a tower-dome over the transept and in 1277 Bartolomeu de Girona was commissioned the realization of the main portal. The tympanum and the apostles figures of the latter are however were executed by Jaume Cascalls and his workshop (including Jordi de Déu) around 1375. The new cathedral was consecrated by archbishop John of Aragon and Anjou, son of king James II, in 1331.
Works of restorations of the cathedral were carried on in 1999–2001. During them, traces of a temple dedicated to the Roman emperor Augustus were found, situated under the nave.
Architecture
Interior
The cathedral is in a transitional style between Romanesque and Gothic. It has a basilica plan with a nave and two aisles, a transept with unequal arms, three semicircular apses with deep presbyteries. The apse has three windows in the lower part, and other seven in the upper one, of ogival shape.
The nave has a height of 26 metres at the dome, a length and a width of 16.5 m, while the aisles are 13 m height and 8.25 m wide. The length of the main axle is 101 metres. The nave and the aisles are covered by cross vaults whose ribs are supported by cruciform pilasters annexed to columns; the capitals of the latter feature Moorish motifs. The windows are of two main type: Romanesque, with archivolts, and Gothic, with stained glasses.
The octagonal tower-dome was built in the mid-13th century, and is cross-vaulted. The presbytery and the apse have kept a notable Romanesque pavement, formed by plaques of stone and marble of different colors in geometrical patterns.
Roof of the Cathedral
The stalls of the choir were made by the Saragossan artist Francisco Gomar in the 15th century, in oak wood. The western side was dismantled and is now in a museum. The organ is from the late 16th century, designed by the architect Jaume Amigó."